COM ÉS L'ORGUE?

 

La paraula "orgue" prové del mot grec "organon" que significa instrument en general i instrument de música en particular.

 

L'orgue es classifica dins la família d'instruments de vent perquè el so és produït per mitjà d'una massa d'aire. És inclòs tant al subgrup d'instruments de fusta com d'instruments de metall perquè consta de tubs de fusta i de metall.

 

El orgue és un instrument complex perquè degut a la seva composició es pot considerar com una col·lecció d'instruments.   Mozart va dir que considerava l'orgue com "El Rei dels instruments".

 

L'orgue consta de dues grans parts: la consola i la caixa o cos de l'orgue. Cadascuna d'aquestes parts compren una gran quantitat d'elements mecànics, neumàtics, electrònics i sonors.

 

1. La consola és el pupitre de comandament de l'organista, des d'on es controla tot l'orgue. 

La consola conté:

- Els teclats manuals: conjunt de tecles ordenades segons el sistema temperat de la divisió de l'octava en 12 semitons. El nombre i la distribució dels teclat varia segons els constructors. Els primers orgues només tenien un teclat, més tard se'n va afegir un altre i cap al segle XV.  El quart i cinquè teclat es van introduir cap al segle XVIII i el sisè i setè (molt excepcionals) al segle XX.  Els diferents teclats volen proporcionar diferents plans sonors, és per això que cadascun té uns determinats registres i estan ubicats en una determinada posició i alçada de l'orgue.  De forma general trobem de baix a dalt: I orgue major, II positiu o cadireta(quan els tubs d'aquest teclat es col·locaven en una caixa darrera de l'organista), III recitatiu; IV bombarda; V solo; VI eco.

 

- El pedal: és un teclat pels peus. Té com a finalitat sostenir l'harmonia de la música fent de baix harmònic o bé fer una melodia solista.     El pedaler va aparèixer després dels teclats manuals.

 El pedaler pot tenir les tecles en posició paral·lela o radial, plana o còncava respecte el terra.   Actualment té una extensió de 30 tecles.

 

- Els registres: són tiradors de fusta o plaques basculants que porten escrit el nom dels jocs de tubs segons el seu timbre i un nombre que indica l'altura sonora d'aquests jocs.   Serveixen per obrir i tancar el pas de l'aire des de l'arca de vent cap als tubs.

- Els acoblaments:  Són unes palanques que uneixen la sonoritat dels teclats entre si, ja sigui entre els teclats manuals o entre els manuals i el pedaler.   També es pot fer un acoblament entre octaves (del mateix o diferent teclat).

 

- Les combinacions: permeten passar d'una registració a una altra amb rapidesa. Existeixen tres tipus de combinacions: lliures, ajustables i fixes.  En els orgues amb registració elèctrica es poden esborrar totes combinacions i tancar els registre a través d'un anul·lador.

 

- Els efectes accessoris que contempla: 

La caixa expressiva: caixa que conté els tubs d'un o més teclats.  A la part de davant d'aquest moble hi ha unes gelosies que es poden obrir i tancar mitjançant un pedal. D'aquesta manera, es produeix l'efecte de forte i piano.   

El crescendo: s'acciona a través d'una palanca o un cilindre i va obrint els registres de forma progressiva i additiva dels més suaus als més forts i viceversa. D'aquesta manera també s'aconsegueix passar del pianíssim al fortíssim i a l'inrevés.

El transpositor: s'acciona mitjançant una palanca i serveix per transportar. Puja o baixa el so de tot el teclat des de mig to a dos tons.  Actualment aquest accessori gairebé ha caigut en desús.

El trèmolo: produeix una intermitència en l'entrada d'aire al secret i fa l'efecte de vibrato.  Hi ha orgues amb diferents classes de trèmolos: ràpid, lent, fort, suau...

 

2. La caixa o cos de l'orgue conté tots els mecanismes i elements destinats a produir directament el so o a recollir des de la consola les ordres de l'organista:

 

- Els tubs: són cilindres de metall o fusta, de forma cilíndrica o cònica.   Els tubs labials contenen la columna d'aire que produeix el so.  Els tubs de llengüeta són solament els ressonadors del so produït per la llengüeta.   Cada tub només pot produir un so, per tant cada joc de tubs té tants tubs com notes té el teclat. Per contra dels altres instruments de vent els tubs de l'orgue sempre sonen amb la mateixa intensitat.   

Els jocs de l'orgue són una filera de tubs de diferents mides però d'igual forma, intensitat i timbre que correspon a la sèrie cromàtica de tecles de tota l'extensió del teclat.   Són conjunts homogenis de tubs.

Per denominar els tubs s'anomena el nom del timbre i de la llargada del tub base. Trobem:

Longituds: 32' (do-2) propi del pedal d'orgues de gran magnitud  16'(do-1) 8' (do1)imprescindible per qualsevol orgue  4'(do2) 2' (do3)1'(do4) 1/2' (do5) 1/4'(do6) 1/8'(do7).

Quan es combinen diferents jocs obtenim les diferents combinacions sonores, els diferents timbres. 

L’orgue té una extensió de aproximadament entre sis i deu octaves, segons el nombre i la tessitura d'aquests tubs.  A més a més, disposa de diferents jocs de tubs que fan que tingui una riquesa i amplitud tímbrica exquisida.   Així doncs, amb els diferents jocs podem tocar l'àmbit sonor de tota la freqüència audible.    

- El secret: és la caixa de distribució, i cada teclat en té un.  És on entren en contacte totes les tecles i registres de la consola amb els tubs i les corresponents vàlvules o ventalloles.  Així és en el secret on es permet o es priva el pas de l'aire als tubs segons si s'obren o es tanquen les vàlvules.

- La tracció: és el mitjà de comunicació entre la consola i el secret.   La tracció transmet el moviment de les tecles fins a les vàlvules del secret.   Existeixen tres sistemes de tracció: mecànica, pneumàtica i elèctrica.

 

- Les manxes, el motor ventilador i la pressió d'aire:

La manxa és l'aparell que recull l’aire, el comprimeix i l'insufla a pressió en els tubs a través del secret.   Amb els avenços tecnològics s'han canviat les manxes per una turbina d'acció centrífuga. Aquesta turbina és alimentada pel mètode ventilador. Tot i això existeixen unes manxes de reserva que emmagatzemen l'aire comprimit.

La pressió d'aire sempre ha de ser constant per això s'introdueix una caixa reguladora entre el motor ventilador i l manxa de reserva. La pressió d'aire dels orgues actuals és de 50-70 mm.

 

- La façana: és la part decorativa de l'instrument. Conté els tubs visibles i les decoracions del moble.  Està situada a la part frontal de la caixa de l'orgue perquè sigui el més visible possible.  

 

PARTS DE L'ORGUE

 

PARTS GENERALS DE L'ORGUE:

 

PARTS DE LA CONSOLA:

 

 

PARTS DE L'INTERIOR DE L'ORGUE: