PARTS DEL PIANO

En un piano hem de distingir, essencialment, aquests elements i mecanismes íntimament relacionats:

    * Una taula de ressonància o taula harmònica de dimensions considerables, però sempre d'acord amb l'envergadura de l'instrument. Aquesta és disposada verticalment (en els pianos verticals) o bé horitzontalment ( en els pianos de cua). Es feta de fusta d'avet. Està muntada damunt del barratge o marc metàl.lic. Només té una cara, no és una caixa. Si a la banda de l'encordat aquesta taula és llisa, a l'altra banda hi té encolades les barres harmòniques que són les encarregades de donar cohesió a la mateixa taula i de distribuir-hi equilibradament les vibracions de les cordes.

 

    * Un encordat constituït per cordes d'acer molt resistents. Aquestes cordes estan ordenades, segons la seva longitud, de greu-les més llargues- a agut -les més curtes-, i tensades damunt de la taula de ressonància des del claviller, passant pel pontet, fins a fixar-se a l'extrem oposat en diagonal del marc o bastidor metàl.lic; un grup de cordes (el de les notes greus) en direcció esquerra-dreta, l'altre (el de les cordes triples) en direcció dreta-esquerra- sense tocar-se-, per tal d'aprofitar al màxim la llargada de les cordes. Cada corda es tensa a través de la seva clavilla. Les cordes són d'acer i tenen d'1 a 5 mil.límetres de gruix (segons si són per als aguts o els greus). Les cordes de les notes més greus són entorxades, recobertes per una espessa espiral de coure (bordó), i n'hi ha una per nota en les més greus (dues de més primes, també entorxades o bordons, per a les notes greus-mitjanes), i tres cordes no entorxades per a cadascuna de les altres notes. Finalment cal esmentar que la tensió de l'encordat d'un piano, damunt del seu bastidor, és molt elevada: es calcula que és equivalent, en total, a unes vint tones ( de 80 a 90 quilos per corda).

    * Entorn i damunt de la taula de ressonància, però deixant-la lliure, hi ha el marc o bastidor metàl.lic, anomenat també barratge. Es tracta d'una carcassa molt robusta la qual, ultra proporcionar a les cordes el pontet i les fixacions inferiors que les posen en contacte íntim amb la taula, permet de suportar l'elevada tensió del conjunt de l'encordat. Aquest bastidor avui dia és de ferro colat i d'una sola peça. Abans era de fusta (de faig o d'erable) dividit en dues peces o somiers.

    * També trobem el claviller, que és un bloc de fusta, normalment de faig, fet gràcies a un contraplacat de diverses fulles de divers gruix, molt sòlid i compacte.

    * Un teclat (més o menys 7 octaves i quart, unes 87 tecles), que és un sistema de palanques (una per a cada nota) que, accionades pels dits de l'instrumentista, posen en funcionament el mecanisme de percussió de les cordes per martellets i d'apagament del so produït, mecanisme que és d'alta precisió i de minucioses possibilitats. Les tecles són de fusta de til.ler, recobertes d'ivori les corresponents als sons diatònics de l'escala de do major -tecles blanques- ; amb una peça de fusta de banús afegida al damunt les corresponents als sons cromàtics de l'escala de do major -tecles negres-. Aquests acabaments són propis dels teclats de gran qualitat, ja que ens els altres aquests acabaments són de material plàstic.

    * Un joc de pedals per activar, expressament i des de l'exterior, les funcions de ressonància (que incorpora més riquesa d'harmònics) i de degradació del volum sonor. El pedal de la dreta del pianista és l'anomenat pedal de ressonància: separa de cop tots els apagadors de les seves cordes; d'aquesta manera tot l'encordat roman lliure, a punt de vibrar ja no només per percussió sinó sobretot per l'efecte acústic de simpatia, la qual cosa potencia granment la riquesa i la profunditat sonores gràcies a la presència més immediata i activa d'harmònics que aquest efecte desvetlla. El pedal de l'esquerra del pianista s'anomena pedal de piano o de sordina: permet matisar cap a més fluix la intensitat del so. En els pianos de cua s'aconsegueix desplaçant lateralment tots els martellets. En canvi, ens els pianos verticals, tota la sèrie de martellets s'acostma sensiblement cap a l'encordat; la reducció de la distància d'atac fa que l'embranzida i l'impuls resultant sigui menor i el so resulti més suau.

    *Els apagadors són uns dispositius de feltre que s'ajusten pel seu propi pes (per la pressió d'una molla, en els piano verticals) a les cordes;estan integrats en el mecanisme de percussió. La seva funció consisteix a anul.lar la vibració de la o les cordes a les quals estan adscrits. Aquesta funció s'activa quan el pianista abandona la pressió de la tecla; en el moment, però, que el martellet va a percudir la corda, l'apagador corresponent es retira per tal de deixar la corda lliure per vibrar.

 

 

       * Els martellets, culminació del complex mecanisme de percussió-reduplicació-retorn que fa possible la precisió i la disponibilitat d'atac i el domini del matís dinàmic, tenen una ànima de fusta recoberta per una considerable i espessa capa de feltre de llana. En els pianos de cua el jos de martellets  està disposat dessota de l'encordat; en els pianos verticals, davant de l'encordat.

 

 

    * El pont. La vibració de les cordes arriba fins la taula harmònica a través del pont. Hi ha dos ponts que s'extenen al llarg de la taula harmònica del piano. Aquests sostenen les dues seccions de cordes que es creuen diagonalment dins de la caixa.