REGISTRES DE LA VEU .  LES VEUS HUMANES: CLASSIFICACIÓ

 

Depenen de la conformació de l’individu, la veu varia en extensió, en caràcter, força i timbre ( color ). En les diferents classificacions que podem trobar hi ha divergències considerables respecte a les tessitures ( extensió d’una veu des de la nota més greu a la més aguda que pot emetre ). La tessitura varia bàsicament si parlem de veus de professionals del cant, veus educades ( cantaires amateurs, de corals,... ) o veus sense treballar.

 

     VEUS FEMENINES

 

SOPRANO : És la veu més aguda, es distingeix per la seva facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des del do3 al la4.:

 

Sopranos:

-         Maria Callas

-         Montserrat Caballé                         

-         Victòria dels Angels

                                

Wilma Lipp

escolta'n un exemple

O zittre nicht, mein lieber Sohn!
Reina de la nit

 

MEZZOSOPRANO: És una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva tessitura habitual és del la2 a un fa4.

 

Mezzosopranos:

-         Teresa Berganza

-         Marilyn Horne

-         Agnes Baltsa

                        

Cecilia Bartoli

escolta'n un exemple

Dite, oimè

 

CONTRALT: És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu sona potent i rodona. La tessitura habitual abrasa del sol2 a un re4.

                                                                                           

Contralts:

-         Maria Anderson

-         Kathleen Ferrier

-         Maureen Forrester

 

 Ewa Podles

escolta'n un exemple

When I am laid in earth

 

 

   VEUS MASCULINES

 

 

Les veus masculines les podem classificar en els grups següents :

 

TENOR : És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents.

Tenen la mateixa tessitura que les sopranos però una octava més greu ( del do2 al la3 ).

                                                                                                                                                                         

Tenors:

-         Josep Carreras

-         Luciano Pavarotti

-         Enrico Caruso

                          

 Leopold Simoneau

escolta'n un exemple

Die Weisheitslehre dieser Knaben

Tamino

 

BARÍTON: És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La seva tessitura és com en les Mezzos de la 1 a fa 3, però una octava inferior.

                                                                                           

 

Barítons:

-         Joan Pons

-         Vicenç Sardinero

-         Dietrich Fischer-Dieskau

 

Walter Berry

escolta'n un exempl

Hm! hm! hm! hm!
Papageno

 

 

BAIX: És la veu masculina més greu. La seva tessitura coincideix amb la de les contralts però una octava més greu ( sol1 a re3 ).

   

Baix :

- Feodor Chaliapin

                      

Feodor Chaliapin

escolta'n un exemple

La sonnambula

 

   ALTRES VEUS

 

VEUS BLANQUES : s’anomena així a les veus dels nens i nenes i també a les veus femenines.

Les veus infantils es classifiquen de la mateixa manera que les veus femenines : sopranos, mezzosopranos i contralts. La tessitura més habitual en la que canten els nens/nes a les escoles va del do3 al mi 4.       

escolta'n un exemple    No tardis Jack

                               

 

 

La veu que emprem quan parlem és diferent de la que emprem quan cantem. Això és perquè en la veu cantada emetem sons d’altura determinada i en la veu parlada emetem sons d’altura indeterminada.

Si volem relatar una desgràcia o un fet trist, la nostra veu adoptarà un to més greu del normal; però si intentem cridar l’atenció d’un amic que és lluny, aixecarem el to de veu i parlarem amb una veu més aguda del normal.

L’oïda percep molts més sons dels que pot expressar la veu humana. L’extensió vocal són els sons, des del més greu fins al més agut, que pot emetre la veu. L’extensió de la veu parlada és menor, aproximadament una octava, que l’extensió de la veu cantada.

Tota la gent té un to habitual i propi quan parla, és a dir, la nota que més usa quan parla.

Es pot conèixer el to habitual de parlar amb un exercici senzill:

Diem qualsevol frase de les que solem pronunciar habitualment i en mantenim l’ultima vocal.

Mentre estem pronunciant l’ultima de les vocals, sorgeix un to o un so que pot ser buscat a les tecles d’un piano i identificat amb una nota que serà el so en què parlem en aquest moment. Aquest exercici és millor repetir-lo diverses vegades i en diferents moments del dia per assegurar-nos i concretar-lo.

La tessitura o extensió de la veu cantada és una mica més extensa, al voltant de dues octaves, i varia també en cada persona. En aquest cas, en ser més gran l’extensió tonal, les notes són més diferents entre si, és a dir, hi haurà notes més agudes, notes mitjanes i notes greus.

No s’emet de la mateixa manera una veu greu que una d’aguda ja que el nostre aparell vocal s’adapta a la qualitat del so que emetrà i, segons aquests sons, també entren en funcionament diferents tipus de ressonadors.

Segons l’altura dels sons, podem parlar de registres de pit o greu, registre mitjà o de gola i de registre agut o de cap i falset.

 

EXEMPLES:

 

1)

 

 

2)