PRODUCCIÓ DE LA VEU

 

La veu es produeix pel corrent d’aire procedent de l’inspiració pulmonar que passa per la laringe. Un cop l’aire arriba a la laringe, es posen en funcionament les cordes vocals. El so produït per les cordes vocals és molt dèbil, per això s’amplifica en els ressonadors nasal, bucal i de la faringe que augmenten o disminueixen la freqüència de determinats sons.

 

El funcionament dels músculs respiratoris, especialment del diafragma, canvia la pronunciació de diferents sons.  

Els òrgans essencials que participen en la producció de la veu són: pulmons, laringe i faringe.

   

Pulmons: lloc on s’emmagatzema l’aire que posteriorment és expulsat cap a l’exterior. Els pulmons realitzen dues funcions:

-         Donen cabuda a l’aire gràcies a la seva mida i a la seva capacitat d’eixamplar-se. Sota els pulmons hi ha un múscul anomenat diafragma. Quan l’aire arriba als pulmons, aquest múscul baixa i deixa espai per afavorir-ne l’eixamplament.

-         Impulsen l’aire cap a l’exterior gràcies al diafragma, que torna a la seva posició i empeny els pulmons cap amunt, afavorint l’expulsió de l’aire.

El diafragma és important alhora de la respiració, la respiració més adequada per a l’emissió de la veu és la respiració diafragmàtica que afavoreix el moviment del diafragma quan inspirem i expirem

 

Laringe

L’òrgan principal de la producció de la veu, forma part de l’aparell respiratori, i comunica la faringe amb la tràquea. Les dimensions d’aquest òrgan varien segons l’edat, sexe i constitució de cada individu. La laringe està formada per nou cartílags (cricoide, tiroide, aritenoide, corniculats, cuneïformes i epiglotis) que són moguts per diferents músculs. Les cares laterals de la laringe estan parcialment cobertes per el tiroides, que és el cartílag que en empassar, parlar o cantar es desplaça amunt. Rere aquest cartílag es troben les cordes vocals. Aquestes són quatre replegaments: dos de superiors (cordes falses o ventriculars) i dos d’inferiors que són les verdaderes cordes vocals. Les dues últimes, en aproximar-se vibrant originen un “so sonor”, i si no vibren produeixen un “so sord”.

 

Faringe

És una cavitat en forma de tub que forma part del tub digestiu i de l'aparell respiratori, que s’estén des de la part posterior de les fosses nasals fins al començ de l’esòfag i de la laringe.
La faringe està situada a la part posterior de la boca i és comuna a les vies digestives i respiratòries. Al sostre de la faringe ens trobem amb unes estructures glandulars limfàtiques , les amígdales amb funció defensiva front a les infeccions bacterianes. Durant la deglució , el pas de l'aire a la laringe resta tancat momentàniament per d’epiglotis , estructura cartilaginosa elàstica de la laringe. Això evitarà l'entrada de substàncies sòlides o líquides a les vies respiratòries.