CLASSIFICACIÓ

 

LA PERCUSSIÓ
Una mica d'història
Evolució històrica
Classificació

La percussió orquestral
 
- Col·locació
 
- Els instruments

LA MARIMBA

 

 

Els instruments de percussió estan en constant evolució. Cada cop que veiem a un percussionista o a un grup de percussió tocant, podem trobar mous instruments que ni ens hauríem plantejat que poguessin existir (botelles, tambors de fre, llaunes, etc.). Així doncs, la família d’instruments de percussió s’ha convertit en alguna cosa quasi il·limitada.

 

El sistema de classificació d’instruments més antic ha sigut el Xinès que data del IV mil·leni a.C. Aquest sistema classifica als instruments segons el material del que estan fets, amb el resultat de:

 

-          fusta: caixes xineses, tambors de fusta,...

-          metall: gongs, campanes, platerets,...

-          pedra: litòfons, pedres tibetanes,...

-          bambú: anklung (canyes tallades en forma de llengüeta),                       birimbao (arpa de boca),...

-          terra: tambors de fang, pous,...

-          pell: tambors, bombos,...

-          carbassa: raspadors,...

-          seda: salteris, arcs musicals,...

 

Altra forma de classificació tradicional ha sigut atenent al tipus de so, dividint els instruments en:

 

-          de so determinat (afinats)

-          de so indeterminat     

 

Tot i així, per a un millor estudi dels instruments necessitem una classificació més detallada i lògica. Podem basar-nos en la classificació que van fer C. Sachs i E. Von Hornbostel en 1914, agrupant els instruments en: Aeròfons, Cordòfons, Idiòfons i Membranòfons. A aquesta classificació deuríem incloure actualment un cinqué grup que anomenarem Electròfons.

 

            IDIÒFONS

            Són aquells instruments que produeixen so a través de la vibració del seu propi cos. Atenent a la forma en que es posen en vibració, es divideixen en:  

 - entrexocats, percutits, puntejats, raspats, fregats, patejats, patejadors i sacsejats.

           

            També dins del grup genèric dels Idiòfons podem trobar aquells que són afinats: xilofon, vibràfon, gongs, etc, i els que són de so indeterminat: maraques, güiro, triangle, caixa xinesa, etc. Encara que alguns d’aquests últims poden aparèixer agrupats melòdicament per formar part dels afinats. Per exemple, esquellots cromàtics, caixes xineses afinades, botellòfon, etc.

 

            MEMBRANÒFONS

            Són aquells que produeixen so a través de una membrana (de pell o plàstic) estirada sobre un casc o recipient que fa de caixa de resonancia.

            Hi ha dos tipus bàsics de membranòfons: els mirlitons i els tambors.

            Si bé els mirlitons s’enquadren millor dins del aeròfons, els tambors es divideixen en diversos tipus:

 

-          tubulars: caixa, djembé, derbouka, tom-tom...

-          semiesfèrics: timbales, atabales...

-          de marc: panderetes, panderos,...

-          de fricció: simbomba, cuíca...

Els tambors tubulars poden portar una o dos membranes en els extrems del casc; atenent a la forma d’aquest, els tambors tubulars es divideixen en: cilíndrics, llargs, amb peu, cònics, de rellotge de sorra i de barril.

Hi ha membranòfons que poden afinar-se com les timbales, les tables i els boonams; la resta de membranòfons es consideren d’afinació indeterminada, encara que alguns d’ells poden produir sons més o menys determinats com els tom-toms, roto-toms o bongos.

 

CORDÒFONS

Produeixen el so a través d’una o varies cordes estirades; porten una caixa de resonancia que serveix per amplificar el so. Es poden percutir directament (dulcémele, arc musical, salteri, etc), per mitjà d’un mecanisme de teclat (piano) o fregant (rugit de lleó).

 

AERÒFONS

És la vibració de l’aire la que produeix el so en els aeròfons. La majoria són de so indeterminat (bramadera, xiulets, sirenens,...) si be l’únic aeròfon que podríem considerar de so determinat es la flauta de vara.

 

ELECTRÒFONS

Aquests instruments produeixen o modifiquen el so a través de mitjans electrònics.

Els primers instruments que trobem d’aquest tipus són els micròfons de contacte sobre instruments normals, que alteren o transformen el so mitjançant mescladors, amplificadors o filtres.

També tenim el tambor sintetitzat o electrònic, com “synare” o “syndrum”.

Més endavant, en la dècada dels 80, apareixen les caixes de ritmes, controladors de percussió, instruments digitals de plaques (KAT) i la bateria electrònica. Tots aquests actualment poden connectar-se uns amb altres i intercanviar possibilitats mitjançant el sistema MIDI (Musical Instrument Digital Interface).

Aquest grup d’instruments està i estarà en constant evolució en el futur amb l’aparició i desenvolupament de noves tecnologies.

 

Altre tipus de classificació més pràctic es el que realitzem els percussionistes al dividir els instruments segons les seves àrees d’estudi en:

-          Membranes: on hi ha dos grans famílies: la caixa i les                                  timbales.

-          Plaques: les més importants d’estudi són la marimba,                            vibràfon i xilòfon.

-          Accessoris Orquestrals (o petita percussió): platerets, bombo, pandereta, triangle,...

-          Multi-percussió: grup heterogeni de varis instruments tocats                                      per un sols intèrpret.

-          Bateria: aquest instrument es podria considerar una multi-                      percussió, encara que el seu estudi requereix una                        especialització.

Percussió ètnica: tambors d’acer, instruments latino-americans, percussió africana, gamelans, tambors japonesos, instrument indis, instruments àrabs,...

 

 

Diagrama de la classificació
dels instruments de
percussió.