LA PERCUSSIÓ ORQUESTRAL

      

LA PERCUSSIÓ
Una mica d'història
Evolució històrica
Classificació

La percussió orquestral
 
- Col·locació
 
- Els instruments

LA MARIMBA

 

Dels quatre grups en que es divideix l'Orquestra Sinfònica (corda, vent fusta, vent metall i percussió), la percussió és el que s'ha desenvolupat més lenta i tardiament en la història de la música acadèmica d'Occident. És per això una paradoxa que aquella familia instrumental que representava de manera ben definida l'aspecte més arcaic de tota existència musical -el ritme- hagi sigut admés en passes progressives acabades de consolidar durant el s. XX.

Pràcticament fins al s. XVIII l'única percussió que existia en l'orquestra eren les timbales. Molt rudimentàries, per suposat, però que atreien per a elles tot el protagonisme en lo referent als instruments de percussió. Varen ser l'únic instrument de percussió admès a l'orquestra perquè cap altre podia produir notes. Però fou arran de l'arribada a Europa de la "passió turca", quan les orquestres començaren a introduir algun altre instrument que li donés aquesta sonoritat tan particular, com triangles, caixes, bombos i, sobretot, platerets, que fou la gran revolució de la secció de percussió a l'orquestra.

Però no serà fins al s.XIX (Héctor Berlioz. França) principis de s.XX quan s'incorporen progressivament nous integrants a la secció de percussió.

Al 1904, el final de la Sisena Sinfonia de Mahler mostra un arsenal percussiu en la seva màxima expansió: 12 instruments diferents.