Swing   

Les característiques principals de l'estil dels anys30 (swing) eren:

* Conjunt de dotze a setze músics anomenats Big Bands, amb una gran importància dels solistes en contrast amb el conjunt. Aquesta formació musical és gran i complexa del jazz i marcarà tota una època.

  Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria

   Secció melòdica: dues seccions de vent-metall (trompetes i trombons) i una secció de vent-fusta (saxofons alts, saxofons tenors i clarinets). Els instrumentistes es posaven drets quan havien de fer solos. Les melodies dels temes són molt més elaborades

*Estil riff: Frases de pregunta i resposta

* Pulsació rítmica marcada en quatre temps. Els dos estils anteriors marcaven un ritme de dos cops. En el Swing, el bombo marca els quatre temps, però el 2 i el 4 s'accentuen amb un ritme especial (aproximadament corxera amb punt-semicorxera)

*Necessitat d'arranjadors per a orquestra. Aquest estil perd en improvisació i espontaneïtat i guanya en complexitat orquestral. S'assembla més a la música europea.

     Músics més destacats: Duke Ellington, Count Basie, Xavier Cugat, Benny Goodman