IMPRESSIONISME PICTÒRIC
INDEX

IMPRESSIONSIME


Del quinze d'abril al quinze de maig de 1874 un grup de joves pintors independents va exposar al número 35 del Boulevard del Capucines, al marge dels salons oficials. 
L'exposició va ser un escàndol. 
Per a aquella ocasió un periodista va escriure un article sarcàstic i despectiu on sortia la paraula "impressionista", manllevada d'un quadre de monet titulat Impression, soleil levant. Els pintors van aprofitar l'avinentesa del moviment per fer-se seva l'expressió i així donar nom a una nova escola. 

Els més importants del moviment havien nascut entre 1830 i 1841. Per ordre cronològic són Pissaro, Manet, Degas, Cézanne, Sisley, Monet, Renoir i una dona, Berthe Morisot. 
Tos venien de diferents procedències i tenien influències diverses, però les descobertes d'alguns es van estendre per configurar un estil comú, el que després havia de ser la tècnica impressionista: la superposició de tons i un joc de colors lluminosos. 

Per primera vegada els pintors van sortir al carrer a pintar amb el cavellet i en conseqüència van canviar els temes. No era important la corporeïtat dels elements de la natura sinò que s'havien de buscar solucions per expressar la llum i l'aire. Les superfícies de colors desapareixien per 
donar lloc a moltes petites taques de color que el pintor posava a la tela i que a l'ull de l'espectador s'ajuntaven amb l'ajuda de la distància, i així, aconseguien un efecte molt més lluminós. 
 



 Monet, Claude - Papaverveld, 1881
 
 
 
 
 
 


Paul Cèzanne - La casa dell'impiccato 1873-1874