2. SISTEMES D’ORGANITZACIÓ DE LA MÚSICA DE TRADICIÓ ORAL

2.1. CONFIGURACIÓ MELÒDICA

• L’àmbit de les cançons tradicionals esdevé un factor important per a determinar la seva antiguitat dialectal, de manera que hi ha hagut diversos especialistes que han observat aquest principi en llurs investigacions (per ex. el treballs de M. Schnaider). Sembla, doncs, que els àmbits més reduïts corresponen a uns sistemes d’organització melòdica d’estructura més arcaica.


• Les cançons populars espanyoles tenen dos tipus d’expressió dialectal:

1.Cançons amb fisonomia del prototip de cançó popular europea, sobre tot al Nord d’Espanya i solen ser majors o menors , melòdiques i sil·làbiques , acompassades i d’estructura simètrica amb caràcter harmònic. Trobem moltes melodies heptàfones. Solen ser diatòniques i venen de la tradició i de la música clàssica.

2.Cançons amb ritme lliure, heterometria, melismes (vocalització d’una sola síl·laba amb vàries notes), ornaments, etc. Exemple1 : "Y un hombre se corta un dedo" exemple 2:  "Saeta por seguiriyas"
 

MELODIES CONFIGURADES MODALMENT SEGONS ESCALES NO HEPTÀFONES i HEPTÀFONES DISTINTAMENT CONSTITUÏDES QUE LES TONALS MODERNES

• La música tradicional no està subjecte únicament a les regles tonals modernes (música “clàssica”).
• Els folkloristes d’abans només recollien material amb paper pautat (grafia Occidental) i si no corresponia a un motlle determinat, deien que eren errors.
• Abans es creia com a única i exclusiva la influència del món àrab en la música medieval espanyola, sense qüestionar-se possibles influències d’altres arrels orientals o eurasiàtiques. Algunes postures antagòniques busquen les influències entrades pel nord de la Península.
• Felip Pedrell va negar rotundament les connotacions àrabs. Higini Anglès té una postura més fonamentada que veu les dues influències , que de fet remotament s’originen o relacionen a l’Orient Mitjà.
• És evident que els pobles colonitzadors han deixat el seu rastre.

PENTATÒNIC

• El sistema pentatònic tot i tenir influència extremo-oriental, avarca amplis horitzons i el trobem de manera defectiva. Del sistema pentatònic ens ha arribat els sistemes pre-pentatònic i pentatònics defectius. Constantin Brailoiu va trobar que les cançons infantils, a més de presentar uns àmbits melòdics generalment molt restringits, mostraven encara uns models indelebles del sistema pentatònic i sobretot, pre-pentatònic, una de les organitzacions melòdiques més arcaiques del món. Brailoiu va fer aquests estudis sota un punt de vista universal, de manera que quan en els seus treballs dona exemples, aquests són triats d’arreu. (C. Brailoiu. “Le Rytme infantin”. Vegeu “Colloques de Wégimont” Premier Colloque, pàg. 64 a 96. Ed. Elsevier, Brusel•les, 1956.)
• És el cas de les cançons bitòniques com per ex."Pim, pam, repicam", "Tió, tió", etc. o les tritòniques . El sistema tritonal s’organitza entre formacions que presenten dues segones consecutives: do-re-mi (o fa-sol-la o sol-la-si)

o bé una segona i un salt de tercera menor (mi - sol - la) “Per Nadal el porc amb sal”, “A, el mestre em va pegar” , etc. 

A vegades el sistema tritonal presenta un salt de quarta re – sol - la.

Altres :CD1 Crivillè núm. 25: Serro, merro / CD.1 , 28 : El segal de Can Vilar

• Els pentatònics defectius són molt rars a Espanya. A Catalunya però n’hi ha força exemples: Uni,dori., Demà és festa, Ara plou, Cargol treu banya, Arri, arri burriquet, etc.


• Trobem pocs pentatònics purs. Per ex. “Sonada de xeremies”, d’Eivissa i la cançó catalana "Dalt d’un pi".

MODES GRECS O GREGORIANS

• Les gammes no heptàfones solen venir solen venir d’un dels tetracords dels modes grecs o gregorians.
• La base embrionària dels sistemes Occidentals és totalment tetracordal i van arribar a la octava per la superposició de dos tetracords (sovint idèntics).

MODE DE MI GREC (o Frigi Medieval)

• La modalitat antiga té una considerable presència.
• De la cultura hel·lènica predomina el mode dòric (de mi) .
• Gairebé totes les melodies basades sobre escales tetràfones deuen la seva ordenació al primer tetracord modal dòric grec, mode de mi, (mi-fa-sol-la). A Catalunya en trobem nombrosos exemples: La sardana de l’avellana, Volta cap aquí, Quatre pedres, Una plata d’enciam, Jo te l’encendré, Peix, peixet, Plou i fa sol , Ball rodó, Peu polidor, Pedra pedreta, etc.

Per analitzar la cançó sovint caldrà transportar-la de manera que no hi hagi cap alteració a l’armadura:


• El mode de mi sovint presenta alteracions cromàtiques que caracteritzen el lèxic de la música tradicional espanyola.
• Així trobem:

  1. l'escala andalusa : cromatització del IIIer. grau (sol # - sol )

  2. el Maqam Hijaz: (fa – sol#). Aquesta segona augmentada demostra la influència Oriental.

• Solen tenir un caràcter descendent , un àmbit bastant reduït, ritmes lliures i melismes. Aquestes característiques són comuns dels pobles mediterranis.
• La 2ª augmentada (fa-sol #) sovint és evitada i es substitueix per : la – sol # - mi molt característic espanyol.


• El que és important per per poder dir que és de la gamma espanyola és la presència del IIon. grau augmentat (fa #).
• Altres modes grecs utilitzats són el hipodòric, frigi i el hipofrigi.


Audicions:
Maqam Hijaz: CD 1, 15 : “A la finestreta veig”. “El cant dels ocells”
Escala Andalusa: C.D. 1, 23 : “Sant Jaume d’Espanya”
Mode re, frigi: C.D.1, 13. Y un hombre se corta un dedo”

MODES GREGORIANS

(veure escales gregorianes)


• Dels mode eclesiàstics del cant gregorià han tingut ressò sobretot a Castella i Catalunya (mode 1, 3 i 8 ) .

 

• Aquesta barreja esdevé el panorama híbrid dels sistemes espanyols genuïns que poc a poc es van anar transformant cap a la tonalitat moderna.
• El to menor és més antic que el major ( la prova està que l’alfabet musical comença per A = la.)

Audicions:
I mode, mode de re, C.D. 2 , 25 : “Goigs del Roser”  ; II mode: La dama d’Aragó ; VIII mode gregorià: L’estudiant de Vic o C.D. 1, 14 “Les garbes estan esteses”

ESCALES HEPTÀFONES

• Quant a escales heptàfones , a Catalunya hi ha una gran abundor de repertori construït amb la tonalitat major, per ex. majors: La pastoreta, el gegant del pi, etc. enfront a un reduït nombre de melodies en tonalitat menor, per ex.  Margarideta, etc.
 

Clica la imatge en miniatura:  ESCALES ANTIGUES I ÈTNIQUES

ALTRES ESCALES

Nom Mapa dels intervals
Escala temperada

E.T.

Escala Diatònica Diatònica
Shree - Índia Shree
Sorog - Bali Sorog
Hirajoshi - Japó Hirajoshi

Aquesta informació (tant els sons com els gràfics) s'ha obtingut de la pàgina World Music Menu