Aspectes i elements que s’han de tenir en compte per ensenyar una dansa

 

 

-         Recollida d’informació de la dansa (nom, origen, data de celebració, llegenda, instrumentada o cantada, text de la cançó…).

 

-         Materials que requereix.

 

-         Edat adequada per poder-la treballar.

 

-         Integració dins la programació de l’àrea d’educació artística (currículum).

 

-         Proposta de treball, planificació.

 

-         Elements que es treballen en la dansa, tant a nivell musical (compàs, fraseig, esquemes rítmics, melòdics,…) com a nivell d’educació corporal (lateralitat, equilibri, coordinació…).

 

 

 

 

Procés d’aprenentatge d’una dansa

 

 

 

Introducció:

 

Presentació de la dansa. Parlar de l’origen, explicar el conte, llegenda o història, cantar-la, parlar amb els nens d’allà, si algú l’ha sentit, o l’ha ballat…

 

 

Audició:

 

Enregistrar la dansa, instrumentar-la o canta-la. Mentre la escoltem podem picar les pulsacions, ballar-la lliurement, etc.

 

 

 

Preparació a la dansa.:

 

Analitzar els blocs de moviment (parts que es divideix la dansa segons els moviments i/o les evolucions pròpies i que sovint coincideixen amb les frases musicals),  amb o sense components (el component és l’acció, el moviment o l’evolució curta que trobem en un bloc de moviment, generalment al final, diferenciant-se del conjunt) ; els punts de dansa (passos bàsics que fa servir la dansa), les figures que hi trobem (rístols, girs…).

Tots aquests elements és important treballar-los  mitjançant activitats i exercicis previs a la dansa per a que els nens es familiaritzin amb ells i no trobin dificultat a l’hora de ballar-la.

 

Ballar la dansa:

 

El mestre fa una explicació pràctica del procés i després la ballen tots.

És el moment de prestar atenció, corregir el que calgui, i donar suport a totes es dificutats que es trobin (tenir en compte el seguiment de ritme, el canvi de pes, la postura, la coordinació, etc).

 

 

ELS ESCLOPS D´EN PAU

 

 

Dansa popular catalana, molt estesa i coneguda. Té l’origen en un joc de segadors, els quals, asseguts a terra en rotllana, s’anaven passant l’esclop mentre cantaven la cançó i en arribar a l’últim vers, en lloc de passar-lo, se’l quedaven i el bellugaven al ritme, per continuar immediatament amb el joc, però amb sentit contrari, la qual cosa comportava confusions i la pèrdua de l’esclop d’algun segador novell. Amb el temps es convertí en un joc dansat, protagonista en molts aplecs i festes camperoles. Hi ha moltes variants de melodies, lletra i, sobre tot, de maneres de dansar-lo.

 

 

Punts de dansa i figures

 

. Salt amb els peus junts.

 

 

Posició inicial

 

Distribuïts per l’aula, en grups (de quatre a vuit nens), formant files, agafant-se per  l’espatlla  del nen de davant.

 

 

Moviment i evolució

 

Anem saltant tots alhora amb els peus junts endavant. Fem els salts coincidint amb el temps fort de cada compàs i en arribar a l’últim vers (trip i trip i trap) fem tres salts a negres :endavant, enrera i endavant, per tornar a reprendre la marxa anterior.

 

 

Edat/nivell recomanable: Cicle Inicial de Primària (6-8 anys)

 

 

 

 

 

 

Els esclops d’en Pau

fangaven, sant Joan

triava gram,

sant Pere li va al darrera

amb el tripi, tripi, trap.

 

PEU POLIDOR

 

Aquest joc dansat català el podem trobar en diferents versions, segons l’edat a la qual vagi dirigida. En totes les versions, però, les parts del cos són les protagonistes, adequant els gestos  a la lletra de la cançó. En nens petits, mentre li cantem la cançó, li anem tocant i acariciant el peu, el braç, el nas....segons la lletra de la cançó; en nens més grans podem ballar-la tocant-se uns als altres les parts del cos quan siguin nomenades a la cançó, p. e. Una de les versions, la que es creu originària, té un sentit eròtic: la parella o bé la noia que hi havia al centre de la rotllana anava traient-se les peces de roba, ensenyant la part del cos que es cantava, per després anar-se cobrint actuant a la inversa. Es ballava per carnestoltes o en festes de caire desenfadat.

 

 

Punts de dansa i figures

 

. Galop.

. Picament a les parts del cos.

 

 

Posició inicial

 

En rotlle, agafats de les mans.

 

 

Moviment i evolució

 

Ens regirem per la lletra de la cançó. Té dues parts que s’aniran alternant en forma de rondó: en la primera part (primera estrofa) ens desplaçarem agafats de la mà i fent galop en sentit contra horari; en la segona part (segona estrofa) ens deixarem anar i ens desplaçarem tocant la part del cos nomenada a la resta de nens fins que torni a aparèixer la  primera estrofa on ens agafarem una altra vegada de les mans i reprendrem la dansa.

 

 

Edat/nivell recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)

 

Peu polidor

de la Margarideta,

peu polidor

de la Margaridó.

 

Toqueu-li el peu

a la Margarideta,

toqueu-li el peu

a la Margaridó.

 

ELS QUATRE SABATERS

 

 

Amb la mateixa melodia hi ha una versió que on la lletra tracta de quatre llauradors. Aquesta versió d´on es treu aquesta dansa, vincula el moviment dels salts en el ball en la creença que  el picament a terra ajudava a fer créixer els vegetals.

 

La versió dels quatre sabaters està més relacionada amb el joc de paper doblegat.

 

De tota manera, la dansa la podem ballar cantant una o altre versió.

Durant els anys quaranta i cinquanta encara es jugava i ballava en alguns pobles del Vallès i del Barcelonès.

 

 

Punts de dansa i figures

 

Salt amb els peus junts.

 

 

Posició inicial

 

Grups de quatre, de manera que quedin encarades les dues parelles. Agafats de les mans, els braços avall i una parella més arrimada, fregant les panxes.

 

 

Moviment i evolució

 

En les dues frases musicals (AA´), tot el grup va saltant alhora, caient al temps fort del compàs,  amb els peus junts. Els qui estan a frec de panxa comencen saltant enfora, i els altres endins, alternativament. El moviment de saltar no para mai.

 

 

Edat/nivell recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)

 

 

 

 

 

 

Els quatre sabaters, com treballen,

com tredallen;

els quatre sabaters, com treballen

pels carrers.

 

VOLTA CAP AQUÍ

 

Aquesta dansa la ballaven els xiquets  de Collbató, al Baix Llobregat, durant la vigília de Sant Joan, fent una rotllana al voltant de la foguera.

També es diu que es ballava quan es veien ocells de pressa.

A França hi havia un joc dansat, molt similar a aquest, que tenia com a objectiu espantar els ocells.

Com moltes altres cançons populars, la lletra de la cançó fa referència a les diferents parts del cos, que s´aniran picant en el moment que es nomenin.

 

Punts de dansa i figures

 

Córrer.

Volta, picament amb les parts del cos.

 

Posició inicial

 

Formant una rotllana, agafats de les mans i els braços avall.

 

Moviment i evolució

 

En la primera frase musical (A), el rotlle es desplaça en sentit contra horari, es deixa anar de les mans i fa quatre picaments de mans. En la segona frase musical (A´), els nens, agafats un altre cop de les mans, es desplacen, ara en sentit horari, es deixen anar i fan quatre picaments de mans.

 

En repetir la primera frase musical , els nens volten sobre sí mateixos en sentit horari i fan quatre picaments de mans. En la repetició de la segona frase musical, fan una volta en sentit contra horari i quatre picaments de mans.

 

La dansa va seguint aquesta forma, però ara el que anirà variant és la part del cos que es pica o amb la qual es pica: peus, panxa, cap....

 

 

Edat/nivell recomanable: Educació Infantil (3-6 anys)

 

 

 

 

 

Volta cap aquí,
pica, pica, pica, pica,
volta, cap allà,
pica, pica, amb la

 

PATATUF

 

 

Dansa popular catalana, que es ballava al Baix Llobregat. S´en troben variants o danses semblants al Penedès i al camp de Tarragona. Sembla que el seu nom deriva dels picaments de mans que es fan a l´inici de la dansa. Es tracta d´una peça per a ser ballada, no va acompanyada de cançó.

 

Punts de dansa i figures

 

. Punteig, galop.

. Picament de mans, rístol, canvi de parella.

 

Posició inicial

 

Dues rotllanes concèntriques de parelles encarades: els nens a l´interior amb les mans a la cintura i les nenes a l´exterior amb les mans agafant les faldilles.

 

Moviment i evolució

 

· En la primera frase musical (A) es fan tres picaments de mans (equivalents a una negra cadascun), una pausa (de negra) i tres picaments més.

. En la segona frase (B) punteig, primer amb el peu dret, al costat, al lloc, al davant i amb els peus junts, i després el mateix amb el peu esquerre.

. En la tercera frase (C) les parelles s´agafen de les mans i el nen fa fer un rístol per sota dels seus braços a la nena, primer en sentit contra horari i després en sentit horari, mantenint-se agafats d’ambdues mans.

. En la quarta i darrera frase (C´), les parelles es donen la mà dreta i fan una volta completa en sentit horari, desplaçant-se seguidament en sentit horari i canviant de parella per reprendre la dansa.

 

Edat/nivell recomanable: Cicle Mitjà de Primària (8-10 anys)

 

 

          

 

EL BALL DE LA CIVADA

 

 

 

Dansa popular catalana, relacionada amb les feines del camp (antigament ballada només pels homes), concretament amb el procés d’elaboració de la civada. Va ser una dansa molt coneguda i estesa  per tot el territori català, la qual cosa comportà petites variants segons el lloc on era cantada.

 

 

 

Punts de dansa i figures

 

Galop , punteig.

Gir, representació gestual.

 

 

 

Posició inicial

 

En rotlle, amb les mans agafades i avall.

 

 

 

Moviment i evolució

 

En la primera i segona frases musicals (AA) ens desplacem tot puntejant en sentit contra horari, i acabem amb els peus junts i encarats a l´interior del rotlle.

 

En la frase B ens deixem anar de les mans i fem l’acció que vulguem representar (llaurar, sembrar...) i seguint la lletra de la cançó, en la quarta frase, ens donem un cop al pit i fem mitja volta en sentit contra horari, quedant encarats enfora del rotlle.

 

En la quinta i sexta frases (CC´) ens donem les mans i ens desplacem en sentit contra horari fent galop.

 

Reprenem la dansa repetint tots els passos anteriors, però ara desplaçant-nos en sentit horari.

 

 

 

Edat/nivell recomanable: Cicle Inicial de Primària (6-8 anys)

 

 

 

 

 

EL BALL DE LA CIVADA

 

 

 

 

 

 

 

1. El ball de la civada, jo us el cantaré,

el ball de la civada, jo us el cantaré;

el pare, quan la fangava, feia així, feia així;

se’n dava un truc al pit i se’n girava així.

“Treballem, treballem, que la civada, que la civada,

treballem, treballem, que la civada guanyarem.”

 

2. Llaurava.

3. Sembrava.

4. Segava.

5. Collia.

6. Molia.

7. Pastava.

8. Menjava.

 

 

EL BALL DE SANT FERRIOL

 

 

Aquesta dansa és coneguda arreu de Catalunya i és cantada i ballada des de molt antic, sobre tot en ambients agrícoles.

 

Va unida a una llegenda, la de Sant Ferriol:

Ferriol era capità d´una quadrilla de lladres, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats, fent  apostes a veure qui podia sostenir l´equilibri  fent uns quants passos de ball. Al cap de molt temps, Ferriol va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convetir també a la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho, li va costar la mort. El van enterrar sota una bóta de vi de la taverna, que, des de llavors, no es buidava mai, i és que, Sant Ferriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bota. D´aquí la dita de “la Bóta de Sant Ferriol, que no s´acaba mai”.

 

A Besalú es venerva una relíquia del sant i per la seva festa es celebrava un aplec on es ballava molt esbojarradament.

 

 

Punts de dansa i figures

 

. Galop.

. Gir, postures i moviments contraris.

 

 

Posició inicial

 

Dos rengles encarats per parelles, tots amb la mà esquerra a la cintura i el braç dret enlaire amb el dit índex estirat (o bé en cercles concèntrics de parelles encarades).

 

 

Moviment i evolució

 

El ball es desenvolupa a mode de rondó, on s´anirà alternant la primera part (AA´) sempre igual (excepte la última nota (compàs 8) que fa d´enllaç i indica les noves postures) , amb la segona (BB´) que anirà variant les postures.

 

En la primera frase musical (AA´) tots fan una volta fent galop sobre sí mateixos en sentit contra horari, quedant de nou encarats, però el noi agenollat i la noia de puntetes (compàs 8) i resten immòbils durant el transcurs de la frase B i B´, excepte al començament de cada dos compassos (compàs 10, 12, 14) que aniran alternant el moviment contrari per romandre altra cop quiets; en els dos darrers compassos (15 i 16), aquesta alternància s´accelera  a ritme de negres, i en l´últim moviment (16) quedarà la parella de peu amb el braç enlaire i el dit índex amunt, preparant-se per reprendre la primera part.

 

Les següents evolucions de la part B són:

 

-          Un girat d´esquena a la parella i aquesta fent una petita torsió acostant-se a aquell;

-          Un obre els braços i l´altra els encreua sobre el pit;

-          Un li pica les galtes a la l´altre i aquest pica amb les mans;

-          Encaixen les mans.

 

Edat/nivell recomanable: Cicle Superior de Primària (12-14 anys)

 

 

EL BALL DE SANT FERRIOL

 

 

 

 

1. Era un pastor que tenia tres ovelles,

era un pastor que tenia un penelló.

Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Déu ho vol;

el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

 

2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles;

tots en tenim, si som vius i no ens morim.

Ara ve...

 

3. Bé pots ballar, si no tens pa i botifarra;

bé pots ballar, si no tens per manducar.

Ara ve...

 

4. No en tastaràs des del nas fins a la boca;

no en tastaràs de la boca fins al nas.

 

L´HEREU RIERA

 

 

El ball de l´Hereu Riera, també anomenat  en alguns indrets ball de Bastons (pel fet d´utilitzar-ne dos situats en creu a terra), és un ball prou conegut a tot Catalunya.

És un ball de gresca, amb un cert aire de competència en el qual es posa a prova l´habilitat i enginy del ballador que ha de ballar per damunt dels quatre angles d´una creu situada a terra, formada per dos bastons i damunt d´un got de vi, amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons. Si el ball surt bé, en acabar, el dansaire es beu el vi i resta com l'heroi de la festa. Si no ho aconsegueix, paga el beure de tothom i passa a ballar el següent contrincant.

El nom del ball té relació amb el text  de la cançó popular en el que hi figura com a protagonista un personatge anomenat Hereu Riera. La llegenda relata la promesa que feu l´Hereu Riera a una imatge del Sant Crist si retornava la salut a la seva estimada. En veure satisfet el seu desig i portat per un esclat de joia, el minyó posà la creu del Sant Crist a terra i començà a dansar al seu voltant.

El ball pot ser ballat individualment o amb grup. A continuació s´exposa la versió ballada en parelles.

 

 

Punts de dansa i figures

 

. Pla encreuat

. Pla encreuat saltat

 

 

Posició inicial

 

Parella encarada amb la creu de bastons enmig dels dos. El noi amb els braços a l´alçada de les espatlles i la noia agafant-se les faldilles.

 

 

Moviment i evolució

 

En la primera part musical (AA) els dansaires (noi i noia) fan  punt pla encreuat, començant amb el peu dret, davant el braç de la creu corresponent (extrems oposats). Acaben amb els peus junts.

En la segona part (BB´) fan sis punts de pla saltat per sobre la creu: peu esquerre a l´angle inferior esquerre, peu dret a l´angle superior esquerre; peu esquerre a l´angle inferior esquerre; peu dret a l´angle inferior dret; peu esquerre a l´angle superior dret, peu dret a l´angle inferior dret. Es repeteixen aquests passos fins a l’últim compàs de la frase B´, on es desplacen amb quatre passos en sentit horari cap al braç següent de la creu i acabant amb els peus junts.

Es va repetint aquesta evolució en cada braç de la creu fins a voltar-la tota.

 

 

Edat/nivell recomanable: Cicle Superior de Primària (10-12 anys)

L´HEREU RIERA

 

 

 

 

 

Per a Sant Antoni grans balles hi ha;
Per a Sant Maurici tot el poble hi va.
Tralarala, tralarala, tralalarala.
Tralarala, tralarala, tralalarala.

N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà.
L'una diu a l'altra: -I a tu qui et traurà ?
Tralarala...

Anem, donzelletes, anem a ballar,
Que l'Hereu Riera ens hi farà entrar.

La primera dansa la'n treu a ballar,
La segona dansa la nova arribà.

A fe, Hereu Riera, bé pots ben dansar
Que la teva aimada a la mort n'està.

Davant d'un Sant Cristo se'n va agenollar:
-Torneu-me l'aimada que a la mort n'està.

Al cap dels nou dies Maria es llevà;
A les set setmanes es varen casar.

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

 

-         El sac de danses. El Galop. Editorial Altafulla. Barcelona. 1996

 

     -    El sac de danses. Punta i taló. Editorial Altafulla. Barcelona. 1984.