Metodologies
Introducció

Biografia

Relació amb la pedagogia general i la musical

Difusió arreu del món


La rítmica Dalcroze a Catalunya

Activitats musicals independents de la pedagogia

Escrits

Exercicis

Classe

Llibre

Bibliografia

 

 

 

Biografia

Emile Jaques Dalcroze va néixer a Viena el 6 de Juliol de 1865. Era fill de pares suïssos.

Comença els seus estudis de música  a l’edat de 6 anys amb unes classes de piano, més tard el 1975, els seus pares es traslladen a Ginebra on Emile continuarà amb els seus estudis de piano al conservatori.

El  1884 es trasllada a París per aprofundir els seus estudis musicals i artístics. Treballa amb Gabriel Fauré, Marmontel i Lavignac.

El 1887 torna a Viena durant dos anys a l’Acadèmia de la música per a treballar el piano, l’harmonia i la improvisació amb Anton Brukner. Després amb Mathis Lussy, suís, que és el primer en ocupar-se de “les lleis de l’expressió i del ritme”(aquest va ser qui el va introduir en les vies de les seves investigacions sobre la rítmica).

El 1892 Dalcroze, va acceptar el lloc de professor de Solfeig, Harmonia i Composició en el Conservatori de Ginebra. A mesura que passava el temps, Dalcroze se’n adonava que els seus alumnes tenien un punt feble important: “el sentit del ritme”, i per aquesta raó va començar a investigar el ritme en els seus alumnes inventant una sèrie d’exercicis que van causar gran indignació en el seu temps, ja que els seus alumnes, havien de caminar descalços en les classes. Degut al rebuig de la seva metodologia per part de l’administració del Conservatori, es va veure obligat  a experimentar extraoficialment amb voluntaris i juntament amb el psicòleg Eduard Claparide.

Després dels seus anys de treball, la seva metodologia va evolucionar amb un enfocament específic al que va denominar: “Eurhythmics” (bon ritme). A més a més de moviments corporals , els seu mètode incorpora dues àrees relacionades en l’entrenament musical: El desenvolupament de una bona oïda musical i la estimulació de l’expressió original.

El 1905 la rítmica és introduïda en el Conservatori de Ginebra, després d’haver realitzat diverses demostracions del mètode a Suïssa i a tota Europa, fins que se li va oferir obrir un institut Jaques Dalcroze per desenvolupar el mètode a Hellerau (Alemanya), el 1909 dins el centre del Dr. Wolf Dohrn, eminent literat i crític  musical. I per aquesta raó demanarà la dimissió en el Conservatori de Ginebra on el comitè l’anomena professor honorari i se li atorga la medalla d’or.

El 1911 es trasllada a Hellerau i inaugura el nou Institut Jacques Dalcroze, per on passen importants músics pedagogs i escriptors de tot el món, però el 1914 comença la primera guerra mundial i mor el Dr. Wolf Dohrn, dos fets que determinaren un nou camí ens els projectes que havia iniciat Dalcroze.

El 1915 torna a Ginebra i es crea L’Institut Jacques Dalcroze d’acord amb  el Conservatori i a partir d’aquell moment Dalcroze consagra la seva vida a l’ensenyament de la rítmica fins  a la seva mort el 1950.

 


Jaques - Dalcroze




 

 

 

 


Jaques - Dalcroze