Metodologies

 

Biografia

Relació amb músics de la seva època

Aportació a la pedagogia musical

Adaptació i relació amb sistemes pedagògics anteriors

 

El Kodály compositor

 

La cançó popular hongaresa

 

Elements musicals en el mètode Kodály

 

El pla d'estudis a Hongria

 

Bibliografia

 

 

 

Presentació

 

 

 

La cançó popular hongaresa base del mètode Kodály

 

    Per a Kodály la cançó popular és la llengua materna  del nen.   Per tant, l’educació musical haurà de començar per la cançó popular.  

El sistema Kodály utilitza cançons folklòriques, ja memoritzades per l’alumne, ja que coneix les cançons des de ben petit.    Per l’ensenyament del llenguatge musical es basa en aquestes cançons folklòriques incloent-hi moviment, cant i ball.   Aquesta innovació provoca una motivació molt gran en l’alumne i facilita els mecanismes d’aprenentatge.

La veu és el primer instrument, el més accessible i el que permet fer una instrucció musical més apropiada.   La veu ofereix un accés directa al món de la música sense passar pels problemes associats al fet de tocar un instrument.   

Kodály creia que el cant era l’essència de l’educació musical perquè la veu humana és l’únic instrument disponible en tothom.   D’aquesta manera, qualsevol persona, tot i que mai tingués l’oportunitat d’aprendre a tocar un instrument al menys hauria pogut conèixer i apreciar la música.

Kodály deia: “Una profunda cultura musical es desenvolupa només on el seu fonament és el cant.     La veu humana és accessible per tots i al mateix temps és l’instrument més perfecte i bonic, pel que ha de ser la base d’una cultura musical de masses”.

La pràctica del cant és la base de tota l’activitat musical perquè d’ella se’n deriva tot l’ensenyament de la música.    La meta real consisteix en fer cantar perfectament a l’alumne d’oïda i amb una partitura a vista.   El solfeig, és entès només com la lectura musical cantada.   S’explica l’anècdota que Kodály per a firmar els autògrafs que li demanaven, demanava al interessat que cantés una melodia segons el seu mètode.

Kodály creia que de la mateixa manera que el nen aprèn a parlar, ha d’aprendre el cant popular.  Afirma que en el folklore es troba la perfecta relació entre música i llenguatge i que al mateix temps és una via per a recuperar tradicions.

Kodály, confecciona un mètode que inclou moltes cançons populars.

Per als nivells inicials va seleccionar aquelles amb intervals de tercera menor: (sol - mi i sol - la - mi).   Aquests intervals són molt freqüents en les cançons populars hongareses i també en algunes d’espanyoles.

La metodologia del cant comença en les cases, on els nadons i els nens acostumen a aprendre cançons i jocs musicals; si els seus pares els hi canten a casa, ja arriben a l’escola amb un petit repertori.

En les Escoles Infantils (Jardins d’Infància), aprenen cançons d’oïda i se’ls hi ensenyen els primers elements musicals, picant de mans o caminant el compàs de les pautes rítmiques i cantant a temps les cançons apreses.

En aquesta etapa són significatius els jocs musicals i cançons en les que el nen aprèn de forma simultània  moviments, paraules i melodies.  Posteriorment els elements que conformen la cançó  s’ensenyen per separat (ritmes, diferents formes de marcar el compàs...).   L’obra de Kodály Música Pentatònica (1947)  consta de 100 marxes instrumentals composades per a que els nens  aprenguin a seguir el ritme marcant el pas.

En l’escola Primària  ja s’aprèn la lectura i escriptura musicals amb els corresponents noms alfabètics, a cantar amb vàries veus...  Ho ensenya el mestre especialitzat.  En aquestes classes de cant, a més de desenvolupar facultats relacionades amb la lògica, es donen moltes relacions de cooperació i responsabilitat individual. Per exemple, les melodies s’ensenyen cantant-les primer i no tacant-les al piano.    El fet de cantar sense l’ajuda d’un instrument (és a dir, a capella) condueix al més alt desenvolupament de les habilitats auditives.  

Kodály rebutja el piano o qualsevol instrument temperat com acompanyament per cantar o, fins i tot, per donar el to.  Kodály defensa el xilofon, no tant per sostenir el cant sinó per acompanyar marxes rítmiques.  El xilofon té una sonoritat brillant, més adequada als nens petits, de preu més barat i amb la possibilitat de treure les plaques que no es necessiten i deixar solament les plaques de l’escala pentatònica.  Aleshores és molt fàcil de tocar pels nens i a més a més el mestre pot tocar i vigilar els moviments dels alumnes durant la marxa.

Un dels jocs que es practica consisteix en cantar els noms de cada nen amb to, timbre i ritme adequats de manera que corresponguin a les pulsacions naturals de les paraules.

Al final del primer any els alumnes llegeixen i entonen amb facilitat en el solfeig relatiu, es troben familiaritzats amb la clau de sol i coneixen prop de 80 cançons tradicionals...   En el curs següent, s’introdueix el cant a dues veus per mitjà de signes manuals.  Les interpretacions homofòniques i polifòniques a dues veus s’inclouen des del començament i de forma simultània a l’estudi del solfeig relatiu.

Tot i això, el concepte pedagògic de Kodály determina un vincle entre les bases vocals i l’ensenyament instrumental: “primer el cant i després l’instrument”, perquè el qui ha estat ensenyat abans amb la música vocal que a tocar l’instrument serà més ràpid d’entendre les melodies de qualsevol tipus de música.  

A mode de resum, podríem concloure que el treball del mètode es centra en el cant coral a través del folklore hongarès, potenciant així la pròpia cultura.