ARRANJAMENTS MUSICALS


Àmbits : harmonia bàsica aplicada / harmonització de melodies / instrumentació.

Veure iniciació harmonia.

1. Harmonia bàsica

1.1. Els acords i els sons harmònics. Evolució històrica.
1.2. Acords tríades i quatríades. Escala d’acords (com una paleta de pintor). Acords quatríades, la 7ª, dissonància. Teoria de la dissonància (preparació / resolució). L’acord de 7ª de dominant i el de dominant de la dominant.
1.3. Estat dels acords: F, 1ª o 2ª . Normalment F, la 1ª per millorar la línia melòdica del baix , la 2ª com a notes estranyes.
1.4. Duplicació. Normalment la F. Als acords dism. i el VI normalment la 3ª. Als acords en 2ª inversió normalment dupliquem el baix (la 5ª de l’acord).
1.5. Disposició. Oberta o ample (entre S i T + 8ª) o tancada / estreta. No pot haver-hi més d’una 8ª entre veus conjuntes, excepte entre el B i T. Vetllar per l’equilibri sonor.
1.6. Enllaç: conducció melòdica d’una manera fluïda i suau. E. Bàsic (Acords en estat directe i duplicant la fonamental): Si el baix salta es mantenen notes comunes i i la resta mínim moviment, si el baix es mou per graus conjunts, les 3 veus superiors es mouen per moviment contrari. Vigilar no fer 5es. ni 8 es. consecutives. Evitar el mov. directe de totes les veus.
1.7. Notes reals,(de l’acord) notes estranyes (pas, brodadura, “apoiatura”, retard, anticipació, pedal...) Ex. Marxa turca.
1.8. Cadències. diferents sensacions de repòs que marquen els finals de frase. C. Autèntica: V-I (.), C. Plagal: IV-I, Semicadència: V (?), C. Trencada: V-VI. (:)
1.9. Funcions tonals: Tònica = estabilitat, repòs (I, VI, III) / Dominant = tensió (V, III, VII) / Subdominant = comodí (IV, II, VI).
1.10. Ritme harmònic (mínim i ampliat)

2. Harmonització de melodies.

2.1. Algunes formes elementals arranjament:

• bordó. ex . L’hereu Riera i
• obstinats. (rítmic / melòdic)
• segones veus amb terceres i/o sisenes paral•leles + baix

2.2. Elements més importants: melodia / acompanyament / baix / percussió.
2.3. Desenvolupament de l’acompanyament . Funcions tonals bàsiques, ritme harmònic mínim
2.4. Desenvolupament de l’acompanyament, ritme harmònic ampliat
2.5. Versions: desenvolupament d’estils i caràcters diferents. Audició : Teide Picapedra / Èpoques.
2.6. Textures: melodia acompanyada, homofonia, polifonia, contrapunt.
2.7. Harmonització lliure, especulativa.
2.8. Denvolupament de l’acompanyament
Tot i que la progressió harmònica és suficient per donar suport a la melodia, un desenvolupament rítmic i melòdic d’aquesta farà l’acompanyament més viu i interessant. Partint de la disposició pianística de la progressió, podem provar diferents recursos com per ex.:

Aquests i d’altres recursos poden funcionar sempre que no creïn dissonàncies fortes amb la melodia i que no li prenguin protagonisme (és un acompanyament).
Cal provar-ho amb la melodia, escoltant amb molta atenció i rectificant el que sigui necessari.

3. Instrumentació i arranjament.
Un bon arranjament és posar la base indispensable per poder aconseguir que els que interpreten i els qui escolten gaudeixin del que estan fent.

Aspectes atenir en compte: