APUNTS DEL MÈTODE

Orff – Schulwerk

"Una educación del niño en la escuela primaria nunca estaria completa sin el desarrollo de las facultades artísticas; facultades que, por medio de la pràctica adecuada de las artes, han de trocarse en qualidades, no con vistas a la formación de futuros artistas sino pensando en los valores eminentemente educativos que su práctica implica" Carl Orff (1969)

Biografia

   Carl Orff  

 El mètode Orff és utilitzat en molts països per la riquesa pedagògica que conté.

Aquesta metodologia rítmica és senzilla i molt pràctica en la seva aplicació. Per aquesta raó pot emprar-se a totes les edats: s’utilitza amb nens des de l’edat pre-escolar fins  als cursos avançats de primària i també (amb molt d’èxit) en centres de rehabilitació per a nens i adults.

Més que un mètode d’ensenyament en el sentit tradicional, Orff va crear un sistema educatiu amb propostes pedagògiques per a estimular l’evolució natural dels nens i desenvolupar el seu sentit rítmic, la improvisació de sons i moviments com a forma d’expressió.

El plantejament educatiu d’Orff es eminentment actiu, donat que parteix de la base que el millor ensenyament és aquell on el nen participa, interpreta, crea. Per això, d’alguna manera se’l considera continuador de  Dalcroze, en qui es va inspirar, sobretot pel que fa a la relació amb la rítmica, el moviment corporal i la improvisació.  Malgrat tot, la veritable importància internacional actual d’Orff rau en la difusió dels instruments escolars i per l’esforç en recuperar les flautes de bec, a les que també va integrar a l’orquestra escolar. Aquest material didàctic ha estat molt  acceptat a tota Europa i s’utilitza en la majoria de centres educatius.

ORIGEN I DIFUSIÓ

 Carl Orff (1895-1982), va ser director d’orquestra i un del grans compositors alemanys del segle XX, amb obres importants i conegudes com Carmina Burana, Cartulli carmina, Da mond, Die Fluge and Antigonae.

És també conegut internacionalment com a educador musical i creador del mètode per a nens, fruit del treball de més de trenta anys. També és mèrit seu el ressorgiment de la música antiga: la majoria de les seves obres musicals estan inspirades en l’època medieval.

 El 1924, Carl Orff va crear, junt amb Dorothee Gunther, la “Gunther Schul”  a Munich. De bon començament, es va fundar per a la pràctica de la gimnàstica, la dansa i la música per a adolescents. Des dels orígens, el treball d’Orff era profundament interdisciplinari.

La Schulwerk comença a funcionar a partir del 1948, amb uns programes de radio Baviera dedicats als nens i realitzats amb ells.

Carl Orff va deixar pocs testimonis escrits de la seva activitat pedagògica, malgrat que aquesta experiència es va plasmar en cinc volums segons continguts i edats als qual va adreçat coneguts com Das Schulwerk als països germànics i Music for children a la versió anglesa i americana. Conté rimes, refranys, exercicis rítmics instrumentals, vocals i de coneixement de formes elementals

Volum 1

Pentatònic, utilitza bordons i obstinats

Per a nens de 4 a 8 anys

Volum 2

Escala heptàfona major, amb bordons i tríades

Nens de 8 a 10 anys

Volum 3

Escales majors, acords de dominant i cadències

Nens de 10 a 12 anys

Volum 4

Quadern menor, modes menor amb bordons

Nens de 12 a 14 anys

Volum 5

Cançons i obres instrumentals

 

altres cultures i contextos diferents a l’alemany on va néixer. A França i Bèlgica el mètode va ser adaptat pel pedagog Jos Wuytack, que treballa globalment l’expressió verbal, l’expressió musical i l’expressió corporal. És el gran difusor del mètode Orff a través dels cursos que realitza per tot el món.

L’institut Orff de Salzburg ofereix ensenyament del mètode a músics i professors de tot el món.    

PRINCIPIS FONAMENTALS: PARAULA, MÚSICA I MOVIMENT

1. percussió corporal (còpia del que fa el professor)

2. preguntes i respostes rítmiques

3. creació de nous ritmes (creativitat de l'alumne)

4. aprenentatge del "Gràfic Orff", practica de la seva lectura

5. recitat de paraules, frases, refranys i pregons

6. coneixement i pràctica de l’Instrument Orff.

 Aquest mètode rítmic està basat en l'estreta relació que existeix entre el llenguatge oral i el ritme. Afirma, a més a més, que la "cel·lula" generadora del ritme i de la melodia és la Paraula.  Cantar és una continuació de parlar. Com ja hem dit, la seva música està inspirada en l’època medieval i, en aquells temps, la recitació precedia quasi sempre el cant i els "joglars", que eren improvisadors i actors al mateix temps, es basaven en l'accentuació i la melodia del text parlat. El Mètode Orff dóna especial importància als recitatius, pregons i refranys.  

El que caracteritza aquest mètode és la "percussió corporal" de picament de mans, dits, i batre a terra amb els peus, tot això mitjançant un grafisme propi, la lectura del qual el fa més accessible encara, sobretot per als nens, que el practiquen de bon grat. La percussió amb els peus, mans I dits substitueix, en certa manera, els instruments rítmics de l’orquestra elemental.

Carl Orff defensa la idea que no hem d'utilitzar instruments musicals fins que no dominem rítmicament el nostre cos, que és l' instrument per excel·lència que portem tots. Un cap hagi adquirit una certa destresa en la percussió, en el picament de mans, peus i dits, estarem preparats per utilitzar aquests mateixos esquemes rítmics amb els instruments musicals respectius.

 

El "Gràfic Orff"

 Aquest gràfic es llegeix en quatre línies paral·leles que separen les percussions que es fan amb peus, mans, genolls, i dits. Exemple: 

DITS

D   D                                                                           D

PICAMENT DE MANS

              M    M    M                                     M    M  

GENOLLS

                                   G   G

PEUS

                                                 P    P

Del gràfic es pot aconseguir una lectura bastant correcta després de treballar un temps amb els nens.  Tanmateix, per treballar específicament el ritme amb el "Sistema Orff", és necessari substituir els signes gràfics d'Orff pels signes de duració de la música (rodona, blanca, negra, corxeres).

Ex. 1

  

 

 

Ex. 2 

 

 

 

Ex. 3

 

 

 

 

Ex. 4

 

 

 

 

 

Els gestos sonors presenten diverses possibilitats didàctiques: treball de les formes musicals, interpretació de ritmes, lectura musical, improvisació i acompanyament de cançons.

 Ex. 5.

Fer tres grups: 1. cant, 2 dits i mans 3 genolls. Cançó de 8 compassos com “plou i fa sol”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MELODIA

 Inicia els coneixements melòdics per la tercera menor descendent. Per Orff aquest és el crit natural del llenguatge, i la seva tessitura la situa en absolut en el sol mi.

Parteix d’un interval que és connatural, i seguint les inflexions que es van produint en la parla es van introduint altres intervals consecutivament.

Sol mi / sol mi + la / sol mi +la + re do / per arribar a l’escala pentatònica de do.

Durant força temps es treballa amb aquesta escala. Per a Orff la pentafonia  està dins els conceptes que ell  anomena elementals. És una de les modalitats més antigues i probablement la que va originar l’actual escala major. A nivell de practicar-hi harmonitzacions, aquesta escala no ofereix problemes degut a que no hi ha les atraccions dels semitons, i es fàcil d’instrumentar, segon moment en l’estudi de la melodia.

Fins als vuit anys només treballa en pentatònic, però això no exclou el fet de cantar cançó tradicional i d’autor en  M. i m. Ens referim al treball exclusiu sobre el mètode: creació i improvisació, instrumentació i també afinació i lectura de melodies només en pentatònic. Evitar d’anquilosar-se en el do major. Evitar les cadències, i les alteracions en cas de modular.

 Pràctica melòdica:

·        Partir de la imitació, però sense travar l’espontaneïtat.

·        Cridar els noms amb sol mi si són paraules planes

·        Cridar amb sol mi la o sol la, si són agudes.

·        Improvisar preguntes amb la quinta do sol i respostes amb sol do

·        Cantarelles: ”ja no m’ets amiga... sol sol sol la sol mi fins arribar al pentatònic

 Conjunció rítmico melòdica:

·        Als ritmes trobats en l’apartat rítmic, improvisar-hi melodies.

·        Amb la veu, sense deixar o deixant de picar

·        Amb instruments*

·        Si és així cal fer un treball preparatori.

·        Orff no utilitza síl·labes rítmiques perquè parteix de la pròpia paraula

 

RECURSOS QUE S’UTILITZEN 

LA IMPROVISACIÓ

LA INSTRUMENTACIÓ

LES FORMES

Diàlegs. P / R.

Obstinats

 

Improvisació vocal

Nota pedal

Motiu/Frase

Improvisació corporal

Bordó (pedal doble)

Lied ABA

Improvisació instrumental

 

Cànon

Eco

 

Rondó

 

IMPROVISACIÓ

 

En qualsevol dels tipus d’improvisació, cal partir sempre de la cèl·lula més elemental fins arribar a la frase quadrada, amb la segona meitat igual o diferent de la primera. A partir de la improvisació es treballen molts aspectes musicals:  accents, dinàmica, expressió, sentit de l’espai, melodia, ritme lliure, quadratura, mètrica, frase, motius rítmics, formes simples ...

La improvisació melòdica, Orff propugna iniciar-la en el sistema pentatònic.

Recursos per a la improvisació: 

Recursos per a  la instrumentació: 

FORMES MUSICALS

 Respectant l’evolució històrica natural de l’home, Orff és partidari d’instrumentar petites composicions melòdiques, establint a l’inici un petit acompanyament monorítmic. Com a conseqüència lògica i natural de les formes elementals, sorgiran les grans formes musicals, essencials en el repertori dels infants. ORFF proposa com a mínim les següents estructures: Motiu-frase / lied A B A / Cànon / Rondó 

PAPER DEL FOLKLORE

 Per tal de re-descobrir la funció educadora de la tradició folklòrica, Orff proposa els següents elements : onomatopeies, jocs sonors, contes populars, endevinalles, refranys i dites, cançons, etc...

 Propostes de refranys, dites, poesies

Aigua de gener, omple botes i graner

Si no plou pel gener, mal va el graner.

Pel febrer, abriga't bé.

Quan la Candelera plora, el fred ja és fora. Quan la Candelera riu, el fred és viu.

Març marçot mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot.

Per sant Benet, cada cu-cut canta al seu indret.

Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.

Per l'abril, no et treguis un fil.

Ningú s'alabi del blat, fins que el maig sigui acabat.

Maig humit, fa el pagès ric

 Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam.

 Juliol sense rosada duu la pluja amenaçada

Al mes de juliol, a l'era hi fa un bon sol.

Pluja de Sant Llorenç, sempre arriba a temps.

Per l'agost, bull el mar i bull el most.

Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.

Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel.

Quan l'octubre està finit, mor la mosca i el mosquit

Si a l'octubre fa bon fred, mor el cuquet.

 De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.

Novembre humit et farà ric.

Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

Nadal en dilluns, festes a munts.

 (Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Recull folklòric per LLIBRERIA EDITORIAL MILLÀ.-1965.)

 Altres

Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

Per Nadal, cada ovella al seu corral.

Per l’abril, cada gota en val mil

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla.

 POEMES:

Aigües de la primavera que degoten pels jardins,

posades damunt les branques, les gotes es tornen brins

 

Avui la mimosa altiva, se m’ha posat al davant,

tota plena d’arrancades i penjolls i fils daurats.

 

A mig aire de la serra veig un ametller florit,

Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit.

 

Procés:

Buscar el ritme de cada refrany o poema.

Picar-lo utilitzant els quatre plans corporals: peus, mans a, mans, dits.

Instrumentar-lo amb percussió petita.

 

Amb el treball sobre aquests continguts procedimentals s’assoleix:

·        Una bona educació de l’oïda

·        Una bona formació rítmica

·        Un clar sentit de la dinàmica

·        Un bon hàbit del treball en grup

·        Una bona expressivitat

·        Una bona coordinació dels moviments corporals, i

·        Una correcte actitud corporal.

La creativitat del professor que imparteix aquest sistema o mètode rítmic és la que determinarà la quantitat d' exercicis que els nens poden fer, i segurament es veurà compensat àmpliament el seu desig de fer el ritme de forma agradable per als nens.

 L’instrumental Orff és plenament vigent a principis del segle XXI tot i que, sense por a trair l’esperit del fundador del mètode, es pot afirmar que avui dia possiblement el propi Orff hi hauria incorporat tota una gamma de nous instruments electrònics com ara teclats, guitarres, sintetitzadors, baix elèctric, etc. que tenen en comú la facilitat i alhora poden enriquir i complementar el resultat tímbric,a més de multiplicar-ne les possibilitats. Aquests instruments, a més, atrauen enormement a gent de totes les edats però especialment als nens i adolescents.

 El mètode Orff està en constant revisió i desenvolupament i els seus seguidors han creat altres mètodes nacionals adaptats als diferents contextos geogràfics, en els que s’inclouen elements no només del folklore autòcton sinó també de la música popular moderna (jazz, pop, rock, etc. )

 L’Orquestra escolar és un excel·lent mitjà de socialització i afavoreix la tasca corporativa. Permet el treballar la diversitat (de nivells, d’estils, etc.) i pot ser una eina d’integració multicultural. Permet treballar valors com el treball en equip, la disciplina, el respecte, etc.  Permet que cada persona tingui un paper actiu , permet conservar el repertori tradicional i enriqueix el bagatge cultural de la persona.

Es poden utilitzar a tots els àmbit de l’ensenyament musical: a educació infantil, primària, secundària, escoles de música, etc.

Cada vegada més, aquest tipus d’instruments són utilitzats per camps com la Musicoterapia , on són considerats com a “objectes intermediaris” entre el subjecte i el musicoterapeuta. De la mateixa manera són útils en l’Educació especial.