Àudio digital

 
 

audio digital

 

conversors

 

sistema binari

 

mesures digitals

 

formats de so

 

 

Àudio analògic - àudio digital

Quan parlem de sons digitals o analògics, no ens referim a una classificació de sons, sinó a la manera en com es reprodueixen i es tracten els senyals acústics.

Ens referim a àudio analògic quan el senyal acústic (reproducció de so) consisteix en un senyal que imita (és anàleg a) l´ona sonora originària.

En l´àudio digital, el senyal acústic és representat per una sèrie de nombres  o mostres, cadascun dels quals representa un instant i una amplada en l´ona sonora original a intervals de temps regulars. Aquesta discretització  temporal i d´amplada de l´ona sonora original s´aconsegueix mitjançant el procés de quantificació o digitalització .

  

   Ona analògica original

 

   Mostreig a 16 bits

 

   Mostreig a 8 bits

 

Evidentment, com més elevada sigui la tasa de mostreig (nombre de lectures per unitat de temps), més semblança hi haurà entre l'ona analògica original i els senyals digitals.

Podem dir que la diferència entre informació digital i analògica és que la primera representa la informació en valors discrets de manera codificada, i la segona, en canvi, representa les propietats reals d´un sistema relacionat entre sí de manera contínua (ones)

Abans de l´era informàtica, la reproducció i gravació es basava en  l´àudio analògic; actualment s´està imposant l´àudio digital.

 

 

                                                                                                         

Teorema del mostreig o teorema de Nyquist:

Per a una bona digitalització, la freqüència de mostreig ha de ser com a mínim el doble de la major freqüència de la senyal.

Aquest principi implica que si la resposta a altes freqüències en gravació digital ha d´arribar als 20.000 Hz (límit establert en l´audició humana), la freqüència de mostreig ha de ser com a mínim de 40.000 Hz

 

 

Són de reproducció analògica, els discs de vinil, ja que les oscil.lacions dels solcs es corresponen amb les de l´ona sonora, i les cintes de cassette en les quals les oscil.lacions es representen per la magnetització d la cinta.

Fins a l´aparició dels ordinadors, el so es gravava sempre de forma analògica.